Según
los datos que ofrecía en 2013 Natxo Sorolla, sociolingüista hijo del
Matarranya, miembro de la Xarxa Cruscat del IEC y del CUSC de la Universitat de
Barcelona, de los 50.000 habitantes de la Franja, unos 42.000 tienen el catalán
como lengua de uso habitual en el ámbito familiar y local. Ramon Sistac añade
que "la mayoría de colegios e institutos de la Franja imparten catalán
opcional y voluntario fuera del horario lectivo, a petición de las asociaciones
de padres y prácticamente el 90% del alumnado estudia catalán".
Según
Sistac, el argumento para estudiar catalán "no responde a una
manifestación de identidad sino a un criterio práctico" por la cercanía y
relación con municipios cercanos que ya pertenecen a Catalunya. Y en este
punto, extremos opuestos de la polémica coinciden. Facao también cree que el
estudio de la lengua responde a motivaciones pragmáticas, aunque el portavoz de
la entidad, Ángel Hernández, va más allá y acusa a los "pancatalanistas"
de usar la lengua "como herramienta de expansión de Catalunya".
A
pesar de la polémica avivada por las entidades proaragonesistas, el alcalde de
Fraga –la localidad con mayor peso de la Franja–, Santiago Escándil (PP),
apacigua el debate: "Las lenguas sirven para que la gente se entienda
hablándolas, no para enfrentarnos y, por eso y entre otras cosas el equipo de
gobierno del que formo parte ha hecho lo necesario para que los jóvenes de
Fraga acaben la Secundaria con un dominio suficiente del máximo de lenguas posible.
Entre ellas, y por razones prácticas, está el catalán". "Las lenguas
son un elemento integrador y enriquecedor y no un elemento diferencial y
separador", añade el alcalde de la capital del Bajo Cinca.
Te adjunto esta entrada que he sacado del blog del sociolingüista turolense Natxo Sorolla
ResponderEliminarDe les diferents línies que podia prendre el govern d'Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació 'català' per 'aragonès oriental', que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d'implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l'aragonès o no, ara diuen que l'aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental.
El PP d'Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l'ensenyament del català o de l'aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s'hauria d'assegurar la incorporació en l'ensenyament. Aquest debat fa falta, però s'ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d'ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l'escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori.
Fins ara s'havia conservat la llengua perquè la societat era d'una manera concreta, en què la llengua d'intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l'efecte dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament, de l'arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l'etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües